QUÈ PASSARÀ AMB ELS CONVENIS QUE HAN PERDUT LA SEVA VIGÈNCIA?

Ultraactivitat

Què passarà amb els convenis que han perdut la seva vigència? Estan abocats els treballadors i treballadores a veure regulades les seves condicions laborals i salarials segons els mínims de l’Estatut dels Treballadors i l’SMI? Des del Col·lectiu Ronda diem que no. Rotundament no.

L’anomenat període d’ultraactivitat és el lapse de temps durant el qual les condicions laborals i salarials incloses en un conveni col·lectiu mantenen la seva vigència malgrat hagi estat denunciat o assolit la data d’expiració sense acord entre les parts per a la seva pròrroga o renovació.

L’entrada en vigor de la Llei 3/2012, la reforma laboral impulsada per l’executiu de Rajoy, va introduir una severa limitació a l’ultraactivitat dels convenis, reduint aquest període de pròrroga a un únic any per a tots aquells convenis col·lectius que no contemplessin explícitament en el seu redac0Ultraactivitat_full_articletat una clàusula que establís quelcom diferent. Es pretén que superat el límit d’un any sense que es pacti un nou conveni o hi hagi un laude arbitral que decideixi sobre el conflicte obert, el conveni deixi d’estar en vigor i les persones que hi trobaven empara passin a quedar cobertes per un d’àmbit superior –sectorial, per exemple- o, si aquest no existís, pels mínims establerts a l’Estatut dels Treballadors. Una premissa que, com veurem a continuació, es troba mancada de fonament.

La reforma laboral també establia que per a tots aquells convenis que havien estat denunciats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, la data límit abans de quedar sense efecte seria el proper 7 de juliol de 2013.

El discurs de la por

Aquesta data, la del 7 de juliol, ha estat configurada com una veritable espasa de Damocles sobre el cap de milions de treballadors/es a tot l’Estat espanyol. Des d’alguns mitjans de comunicació, organitzacions empresarials i, fins i tot, a través del discurs inicial d’alguns destacats representants de les centrals sindicals majoritàries s’ha sacsejat incessantment el fantasma de la por, contribuint a que la classe treballadora interioritzés la certesa que davant la manca d’acord a l’hora de renovar els convenis col·lectius, el seu destí inamovible era veure reduïdes les seves condicions laborals en última instància a les minses garanties que atorga l’Estatut dels Treballadors. Element que, unit a altres factors de desequilibri en la negociació col·lectiva introduïts per la reforma laboral en favor de la part empresarial, ha sumit els processos de negociació de nous convenis o pròrroga dels caducats en una atmosfera d’enrariment que ha limitat a la baixa les expectatives de treballadors i treballadores. +Inf

 

Esta entrada fue publicada en Inf. general y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s